CASA DEL LIBRO TÚ LIBRERÍA ONLINE

sábado, 5 de noviembre de 2011

Pànic al tren




Quan Sofia va sortir aquell matí, no imaginava el dia tan llarg que estava a punt de passar.
Com cada matí es va dirigir a agafar el tramvia. Era hora punta i estava a vessar de gent.
Amb el diari a la mà de suport en el suport d'un seient i començar a llegir-lo.
Només havien passat tres estacions, quan el tramvia va frenar en sec.
Sofia va aconseguir agafar-se al seient que tenia a la seva dreta, però diverses persones no van poder i van caure a terra.
Van començar a cridar de dolor, una noia s'havia trencat la mà. Un senyor una mica més gran s'havia fet mal a l'esquena, el pobre només estava pendent de la seva dona que havia caigut a terra al seu costat.
Què passava? Per què el tramvia va frenar en sec?
Algú va cridar ¡han rebentat part de les vies!
La gent va començar a posar-se nerviosa. Estaven aturats al mig d'un túnel mitjà fosc.
Era impossible obrir les portes i un senyor una mica nerviós, intentava trencar els vidres.
Sofia li va dir:
-Calmi's senyor, és millor que intentem calmar.
-Calli senyora,-li va contestar-. Estic molt tranquil.
Sofia es va posar pàl•lida i va callar.
El conductor, espantat per la reacció de la gent, s'havia tancat a la cabina.
¡Boom! es va escoltar una explosió i la gent va començar de nou a cridar descontrolats. Es empenyien els uns als altres intentant obrir les portes del tramvia. Una espessa núvol de fum va començar a filtrar-se per les finestres que estaven obertes. Sofia va començar a espantar i es tombo a terra.
Diverses persones la van imitar. Cada vegada es respirava amb més dificultat. El fum s'anava fent amo del vagó i amb prou feines es podien veure uns als altres.
Es escoltava tossir a diverses persones, altres cridaven de dolor. Cada vegada hi havia més gent a terra amuntegant-se uns contra els altres. De sobte ... les portes del tramvia es van obrir i algú va cridar, ¡ràpid surtin tots!
La gent gairebé es porta per davant a l'home, que era un bomber.
Trepitjaven a les persones que eren estirades, presos del pànic. Una senyora demanava auxili. Algú havia passat per sobre d'ella i no podia moure's.
Sofia es arrossego feia ella i amb l'ajuda d'un senyor, van aconseguir acostar-la a la porta del vagó.
Allà un bomber va poder treure-la i ajudar-la.
Sofia no podia creure el que havia passat: van passar tres hores tancats i semblava que havia passat una eternitat.
Havien patit un atemptat a les vies del tramvia.
Però Sofia només podia pensar en els crits de les persones i en que pot acabar la mateixa por a quedar atrapat, sense poder sortir.
Havia tingut sort, havia sortit il•lesa del tramvia.
Quan va arribar a la feina, les seves companyes li van dir, que havien escoltat per la ràdio l'atemptat. Seixanta-dues persones van resultar ferides gràcies a que el conductor anava atent i va frenar a temps.
Sofia egoistament va pensar sí, he tingut molta sort

No hay comentarios:

Publicar un comentario