CASA DEL LIBRO TÚ LIBRERÍA ONLINE

miércoles, 7 de marzo de 2012

El Vent de Nuria de Espinosa



El vent
acariciaba el meu rostre
En una matinada
de color gris
On la tristesa ballaba
per la meva habitació,
Com un pèndol silenciós
Que va inquietar el meu cor.
Els records
tornaban a mí
Envoltats en notas musicals
Que acariciaban am suavitat
El pas del temps,
Com un piano desafinat.
Els núvols
es van dissipar,
amb el vent
Aclarint la meva ánima
Que es va refugiar
amb la calma
matinal.

2 comentarios:

  1. Nuria. Una poesía muy bonita . Me inspira melancolía y ternura. Besitos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Me encanta:
      El viento
      aclaro mi alma
      para refugiarse
      en la calma
      matinal.

      Besitos
      Tessa

      Eliminar